Quina és la metodología que s’utilitza per a treballar les competències bàsiques o habilitats per a la vida en estos moments?
- Classes, xerrades
- Jocs, dinàmiques o supòsits reals o imaginaris
- De manera autodidacta amb acompanyament d’educador/a
- De manera pràctica real, planifcada, personal o grupal, desenvolupada durant un període limitat de temps.
- De manera pràctica real, planifcada, personal o grupal, desenvolupada de forma continuada i habitual
Anem a desgranar una per una cadascuna de les anteriors, per entendre millor que és educar i que és l’oci educatiu:
1. Classes, xerrades i 2. Jocs, dinàmiques o supòsits reals o imaginaris
Aquestes opcions metodològiques tenen una limitació en el temps de la seua utilització. La metodologia de les xarrades, en la pràctica, és residual en oci educatiu perquè les persones joves fugen d’allò que representa l’educació formal. Les dinàmiques i supòsits no són vida real. Fer ús continuat d’esta metodologia allunya de la pràctica real d’aprenentatge que, en estos moments, ningú dubta que és la via més potent d’educació en tota classe d’habilitats, també les socials. Estes metodologies són útils com campanyes de sensibilització, motivació o de conscienciació, a les que podrien afegir-se les campanyes presentades en format cartell o vídeo promocional, amb temàtiques socials, mal anomenades educatives. Estos elements són imprescindibles per a iniciar un procés educatiu, que tindrà més garantia d’èxit com més marca deixen en el personal protagonista del mateix… Però no són, en si, un procés educatiu.
3.- De manera autodidacta amb acompanyament d’educador/a
4.- De manera pràctica real, planifcada, personal o grupal, desenvolupada durant un període limitat de temps i 5.- De manera pràctica real, planifcada, personal o grupal, desenvolupada de forma continuada i habitual
És més educatiu, per exemple, l’acompanyament continuat, no protocol.lat educativament, fora d’hores d’entrenament, que fa un-a monitor-a d’esports o de música o de cant, o de ball, amb un grup d’adolescents en la realització, en grup, d’activitats diverses de temps lliure (per exemple quedades per a sopar o berenar i parlar temes d’interés per a tot el grup, per anar junts a algun esdeveniment social o cultural, eixides de cap de setmana d’alberg…).
Estes intervencions, encara que no tinguen una intencionalitat educativa molt protocol·lada, deixen un gran pòsit en hàbits de sociabilitat, comunicació, reflexió col·lectiva, presa de decisions en grup… i, per tant, tenen una gran càrrega educativa.
Les intervencions protocol·lades i continuades en el temps, amb intencionalitat educativa, de curta durada en el temps (un APS, per exemple), o realitzades a llarg termini (intervenció amb un grup fixe en un centre juvenil, al voltant d’un centre d’interés comú, o en un centre scout, per exemple), tenen un component d’experiència pràctica real amb planificació educativa, que les converteixen en elements educatius de gran transcendència en el currículum formatiu en habilitats socials de qualsevol persona que passe per un procés educatiu d’estos. Estes intervencions, com que es donen a partir de la lliure elecció de la persona (en temps d’oci), incrementen la densitat educativa del procés educatiu.
Tenint en compte l’anterior, el que en estos moments està desenvolupant-se en la Comunitat Valenciana i que es considera oci educatiu estaria classifcat de la següent manera (des de l’òptica del treball educatiu en competències base):
1.- Campanyes de sensibilització, motivació i concienciació:
- xarrades, dinàmiques, tallers o cursos, sobre igualtat, medi ambient, solidaritat, prevenció en addiccions, … (tant les fetes en el temps lliure com als instituts amb agents externs),
- els tallers de temps lliure d’iniciació en alguna temàtica diversa (parkour, grafti, xarxes socials, comunicació audiovisual, ball…),
- les programacions d’activitats d’oci nocturn,
- cartelleria, fullets amb eslògans referits a prevenció del SIDA, medi ambient, participació en campanyes electorals
2.- L’acompanyament del treball en grup no protocol.lat educativament:
- les programacions culturals i recreatives d’entitats festives, esportives o culturals (amb acampades, muntatges d’espectacles, excursions…),
- l’activitat continuada de grups informals, amb lideratge per part alguna fgura educativa, que s’organitzen per a fer activitats esportives, culturals, socials o festives (p.e. grups de futbet, de rock, colles de festers…).
3.- Els processos d’oci educatiu:
- ApS en temps lliure,
- grups d’adolescents i joves d’entitats com Junios, Scouts, Esplais,
- centres juvenils per adolescents
En alguns casos d’este tercer bloc, o bé, amb els grups amb els quals es treballa, només es fan dinàmiques de conscienciació o d’entreteniment sense més pretensió, o bé només es programa un conjunt d’activitats de consum, exclusivament. Estaríem per tant en exemples del bloc 1, i no davant exemples de processos educatius.
L’oci educatiu es dóna en el temps lliure on qualsevol procés educatiu en les competències bàsiques necessita sustentar-se en la lliure pressa de decisions de les persones joves participants. Per tant, un element característic d’un procés d’oci educatiu és el nivell d’implicació de les persones que participen en ell, quant a pressa de decisions i en l’organització de les activitats.
Estos dos indicadors servirien tant per a poder catalogar una intervenció en el temps lliure com a procés d’oci educatiu o no, com per a valorar el grau d’aprofundiment en una metodologia educativa activa, participativa, coherent amb la metodologia d’animació sociocultural.
La resta d’exemples d’intervencions en el temps lliure serien d’educació en habilitats o continguts tècnics esportius, culturals (musicals, de dansa, d’arts plàtiques, teatrals, cuina…), tecnològics-digitals (llenguatge audiovisual, robòtica…). Tenen la seua metodologia específca de transmissió de continguts i habilitats manuals concretes. Si no es complementen amb alguna experiència com les que hem classifcat abans, permeten poc marge perquè es treballen les competències bàsiques que hem enumerat anteriorment.
En resum, dels tres tipus d’intervencions en el temps lliure que poden considerar-se d’oci educatiu:
Les campanyes (amb suport en forma de cartells, vídeos, xarrades, dinàmiques, jocs, supòsits imaginaris o reals…), actuacions totes de curta durada, són necessàries, però no suficients. Possibiliten que les persones, en el seu temps lliure, puguen decidir entrar en un procés d’oci educatiu.
Les intervencions de treball en grup, no protocol.lat educativament, que “suplementen” la formació en habilitats esportives, culturals, tecnològiques-digitals, l’abreviatura, etc, podrien convertir-se en un veritable procés educatiu si seguiren una planifcació educativa.
Els processos d’oci educatiu (intervencions en el temps lliure, o en la educació formal però triades lliurement, continuades amb un mateix grup i amb planificació educativa) necessitarien una posada en comú de tècniques i metodologies que permeteren definir un model més unitari, complet i testat per a garantir millors resultats educatius.
El projecte SOCIE (Som Oci Educatiu) tractarà de crear un punt de trobada, útil per a una persona que entrena a futbol, un/a monitor/a de centre juvenil, un/a profe enrotllat/da de música, un/a monitor/a scout…, per treballar col·laborativament per definir, per compartir experiències de treball educatiu en competències bàsiques, en habilitats per a la vida.
